La pluja i el vent no va poder amb nosaltres. La xerrada d’ahir organitzada per l’Escola de Famílies va ser tot un èxit per la convocatòria, tot i el mal temps, i per les bones energies que allà es van despertar.
Ens va visitar Alba Castellví, educadora i sociòloga que té com a objectiu aprendre a acompanyar els infants amb serenitat i confiança, que siguem capaços de construir junts un món millor per a tots.
És autora del llibre ‘Educar sense cridar’ i ens va transmetre idees com que cridem quan no podem aconseguir de manera tranquil·la que els infants facin allò que nosaltres volem. Per tant, cridem quan la nostra autoritat està en joc. Així doncs, el nen interpreta que cridem per imposar-nos per força. L’infant també entén que no ens hem pogut captenir, que en aquell moment no som capaços de mantenir-nos en el nostre centre. És difícil però en aquell moment hauríem de parar i “simplement” respirar.
Tot i que no passa res per fer-ho alguna vegada, en la mesura que ho puguem evitar ensenyarem als nostres fills a captenir-se amb més aplom davant els altres. Perquè els nens aprenen del que fem, i no pas del que diem que s’ha de fer. I quan cridem, ells n’aprenen. Sempre eduquem amb l’exemple. Quan cridem, el que sí que passa és que mostrem aquest comportament com a natural: l’infant l’aprendrà i probablement l’imitarà.
Alba Castellví està convençuda que no hem d’educar per l’obediència, sinó per la responsabilitat. És responsable qui pren decisions pel seu compte i respon de les conseqüències d’allò que decideix. Per educar hem de donar algunes ordres, especialment a les primeres edats. Com més petit és un infant, més guiatge necessita, i sovint en forma d’ordres. Per aprendre l’autocontrol, primer cal una veu exterior que més endavant es pugui traduir en llenguatge interior. Donar ordres sí que és educar, però per educar per a la responsabilitat cal que cada vegada donem menys ordres, a mesura que els fills creixen.